1.-Introducció:
L’any 1957 va ser el primer que es van realitzar una sèrie d’activitats que podríem considerar com un projecte de cavalcada de Reis Mags al nostre poble. Era l’alcalde de la localitat el senyor Carlos Soler i el rector José Juan Barceló. La primera desfilada simbòlica va eixir de la finca anomenada el de Castillo, obria la comitiva Pepe Aracil amb una canya que portava penjada una gran estrella de plata que havien fet amb el paper de xocolata que havien guardat al llarg de l’any. El seguien quatre xiquets que portaven quatre ciris grans que no eren altra cosa que un pal que portava lligat a la part de dalt un recipient ple d’oli i una metxa gran que anava cremant-se. Darrere anaven els tres Reis damunt de tres mules. Al veïnat, esta novetat els va parèixer, amb paraules del mateix Pepe Aracil, “glòria”.
2.-Persones i directives:
Durant algunes dècades l’organització de la Cavalcada estava a càrrec de persones individuals, sense cap mena de junta directiva i així es va funcionar fins a l’any 1985. En una segona etapa l’Ajuntament va decidir que es fera càrrec d’este treball la Comissió de Festes de Moros i Cristians. A partir de l’any 1992 ja hi ha una Comissió Organitzadora que rep una subvenció directa del Consistori perquè organitzen tota l’activitat. Totes les persones que han col·laborat, des de fa més de mig segle, en l’organització de la Cavalcada mutxamelera, ho han fet de manera desinteressada.
Cal destacar que el primer grup de veïns que van demostrar la seua estima pel poble treballant en el muntatge d’esta activitat il·lusionant per als més menuts van ser Fernando Esplà, Pepe Aracil, Manolo Ramos (el Bessó), Vicent Climent Mora, Antonio Alberola (Tonet), Eduardo Ripoll, Antonio Sánchez i Fernando Berenguer. Encara que oficialment no tenien cap junta directiva i treballaven tots a una, sí que cadascú d’ells tenia la seua tasca especifica, que moltes vegades tenia a veure amb les seues habilitats manuals. Completava este equip Manolo Forner amb el tema elèctric, ajudat per Juan Aracil (el Tio), i Manolo “Botifarra”, pel seu ofici, era l’encarregat de buscar les plataformes i els tractoristes que volgueren traure-les, per descomptat sense cobrar un cèntim.
Així, Fernando Esplà tenia bàsicament entre les seues funcions, el que podríem anomenar relacions amb les institucions, empreses i tendes, per a recaptar fons per a poder organitzar la desfilada i els material de regals que es repartien des de les carrosses; Manolo Ramos era el que podríem considerar hui delegat artístic. Climent Mora i Eduardo Ripoll eren els dissenyadors i executors de moltes de les figures que conformaven la Cavalcada i es posaven damunt de les carrosses. S’aprofitava tots els materials que l’economia local proporcionava, així per a la cova del naixement s’utilitzaven caixetes buides de tomates, els anomenats “seretos”, que eren molt fàcil de manejar perquè estaven fetes de fusta de xop i eren molt lleugeres; les muntanyes es feien amb papers mullats amb algeps... Antonio Sánchez tenia una habilitat especial per a cobrir les casetes amb teules que construïa amb palla i quedaven perfectes.
3.-Llocs utilitzats com a tallers:
També altres veïns de Mutxamel col·laboraven de manera desinteressada perquè la Cavalcada poguera sortir al carrer la nit del cinc de gener, deixant els seus locals perquè allí es poguera anar treballant i fent els diferents muntatges escènics al·lusius als temes nadalencs. Pel general, eren magatzems de tomates, llocs prou grans però amb l’inconvenient que, per les dates que eren, feia un fred a vegades insuportable. El primer any Pepe Asensi (Ullera) va deixar el seu local ubicat a l’entrada de la Rambla. Es van encarregar de fer les dos úniques carrosses que van sortir, l’Anunciació dels Pastors i el Naixement, Fernando Esplà, Manolo Ramos, Vicente C. Mora, Pepe Aracil i Antonio Alberola. Com a anècdota direm que el fill de Pepe Asensi va ser el primer veí del poble que va representar la figura de Sant Josep. L’acompanyament musical el posava El So.
També van estar al local de la família Marco, al Ravalet, i d’aquí van passar enfront, a l’antiga fàbrica de farina, ubicada al carrer Alfons XII, lloc on van treballar durant quatre o cinc anys. Baixant cap avall es van instal·lar als baixos que tenia Manolo “la Brossa”, al carrer que hui és Mare de Déu de la Mercé, i durant molt de temps la seu va estar a l’avinguda d’Alacant, és a dir a l’entrada sud de la població, en un dels magatzems de Paco Esplà. Actualment la Comissió Organitzadora treballa i té tots els materials a la nau municipal ubicada al carrer Braçal de Murteretes.
4.-Evolució i anàlisi de la Cavalcada, despeses i finances, carrosses, itineraris, components, personatges i vivències.
Les persones que van iniciar i mantenir la Cavalcada durant algunes dècades van haver de resoldre el tema econòmic, ja que no hi havia cap partida del pressupost municipal dedicada a este menester. Fernando Esplà sobretot recorria els establiments comercials, no sols de Mutxamel sinó també d’altres poblacions, inclús de la capital, Alacant, i procurava que tots feren la seua col·laboració econòmica, ja fora amb diners o bé aportant eixes joguines que es repartirien des de les carrosses.
El segon any que va eixir la desfilada van utilitzar com a local de construcció el magatzem de la família Marco al Ravalet (hui hi ha un negoci de fer espills). Van sortir des d’aquí, carretera cap avall. En esta Cavalcada ja van traure la figura d’Herodes i dos dels Reis Mags van ser Pepe Aracil i Fernando Esplà.
Primer l’itinerari sols era per la Rambla. Després es van animar i van pensar recórrer el poble de nord a sud, és a dir sortir del Ravalet i arribar a l’ajuntament, recorrent tot el nucli urbà antic. Este itinerari és l’actual. Durant alguns anys van poder eixir els Reis Mags a cavall.
A poc a poc, el nombre de carrosses va anar en augment gràcies al treball i l’interès d’estes persones. Un gener van arribar a traure fins a quinze vehicles, amb la qual cosa, Rafael “Botifarra” va tindre més faena, ja que havia de buscar més plataformes i tractoristes als pobles limítrofs, Sant Joan, Busot o el Campello, cal recordar que tots els que portaven el seu vehicle i el conduïen eixa nit no cobraven res. No tenien cap problema a l’hora d’idear, imaginar i portar-ho a la pràctica. Així van transformar l’antic monument, utilitzat durant Setmana Santa a l’església parroquial, en una carrossa preciosa per a Herodes i els soldats romans.
Si es plantejaven imitar un riu i un molí: no faltava l’aigua corrent i nadaven les oques. Els animals també solien ser protagonistes quan es tractava d’imitar un corral: porcs, ànecs, corders,... Tot s’arreplegava i es col·locava damunt de la carrossa si el guió ho demanava. Si s’havia de fer un llavador, es feia, i les dones ficaven les mans dins de l’aigua, malgrat la gelor de la nit de gener. Altres històries representades van ser la Casa de Nazaret, on apareixia la Mare de Déu cosint i el xiquet agafat al banc de Sant Josep, que estava treballant amb una garlopa. La representació de “La fugida a Egipte” amb una burreta de veritat incorporada va causar impacte i, vertadera admiració entre els presents, va provocar “La Presentació al temple”, segons ens va narrar el senyor Pepe Aracil.
Com ja hem comentat abans, cadascun dels integrants tenia la seua manera peculiar de treballar, encara que no hi haguera cap càrrec oficial ni res per escrit. Així Manolo “el Bessó” era el que podríem anomenar director d’escena i controlador. No eixia cap figuració a la qual faltara el més mínim detall, arribant a fer fins a les ales dels angelets perquè resultaren perfectes. També es demanava que els xiquets i jóvens, que representaven el Jesuset o la Mare de Déu, foren el més agraciat possible físicament. Es considerava que els veïns que encarnaven els Reis Mags havien de ser molt alts, perquè destacaren inclús des de lluny damunt de la plataforma. Inclús quan es ficaven claus o altres utensilis, per a subjectar de la manera més segura possible els participants, es portava molta cura que no es notara gens. Pepe Aracil també dissenyava i muntava figures i procurava que estigueren acabades de la manera més perfecta possible.
La banda de música local, L’Aliança, els acompanyava així com El So, i quan arribaven davant de l’ajuntament interpretaven els típics i coneguts pastorets.
L’any 1991 per primera vegada l’Ajuntament ja anuncia la festa amb un cartell imprés. I l’any 1992 es crea una Comissió organitzadora de la Cavalcada, a la qual l’Ajuntament dona una subvenció anyal per a organitzar esta activitat.
No seria just finalitzar esta ressenya sense assenyalar algunes anècdotes: els caramels, els compraven, però les joguines anaven directament a les fàbriques i procuraven arreplegar de manera gratuïta tot allò que els fabricants consideraven que era un poc defectuós. Pel general els locals on treballaven eren molt gelats, sense cap condició, si a això afegim les baixes temperatures d’esta època de l’any, trobarem que es passava molt de fred, que intentaven combatre encenent fogueres i brasers improvisats. Un any van estar tota la nit anterior a l’eixida de la Cavalcada treballant fins que va eixir el sol, perquè no havien acabat, i d’allì cadascú se’n va anar al treball corresponent.
Quan va entrar d’alcalde Fernando Ripoll i de regidor de Festes, Rafael Sala, moltes nits els visitaven i els portaven alguna que altra botelleta de vi i alguna cosa de menjar perquè soparen. També durant molts anys al finalitzar l’acte, l’Ajuntament els convidava a sopar, a tots els que havien treballat, al Bar Diego.
Un any a Fernando Berenguer, que va eixir de Rei, se li va pegar foc la carrossa quan hi estava damunt i va eixir cridant i corrent. Recorda Pepe Aracil que, un gener que va representar un dels Reis, el tractorista estava un poc begut i quasi els mata a tots. Per la seua part, Manolo el Bessó ens va narrar l’anècdota que, un any que va eixir de Rei , va anar agenollat des del Ravalet fins a l’ajuntament i després no podia posar-se dret. Pepito, que treballava de “maquillador” al Teatre Principal d’Alacant, va vindre molts anys a maquillar-los per a transformar-los en personatges bíblics. Rafael Sala Pastor no oblidarà mai la imatge de felicitat i sorpresa dels xiquets i les xiquetes de Mutxamel, quan va representar un dels Reis, sobretot als carrers més estrets del poble, on els més menuts quasi podien tocar-lo des dels balcons dels seus domicilis.
Totes estes persones coincidixen en el fet que, malgrat els impediments, obstacles i hores de faena, s’ho passaven bé, que era tot un treball de voluntaris que procuraven conéixer les històries que anaven a representar perquè el treball fora el més fidedigne possible.
Enguany, 2021, l’arribada dels Reis Mags a Mutxamel, estarà condicionada per les restriccions de mobilitat i sanitàries que ens ha provocat la pandèmia de la Covid que estem vivint. Però, totes i tots, organitzadors, veïnes i veïns, xiquetes i xiquets, continuem esperant esta nit màgica i, per descomptat, és un deure moral agrair i donar les GRÀCIES a totes aquelles persones que van fer, i continuen fent possible, que per uns moments els somnis de moltes personetes es puguen convertir en realitat.
Assumpció Brotons Boix.
Cronista Oficial de Mutxamel. Gener 2021.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional