Les campanes del poble han format i formen part del nostre viure diari. Eren el mitjà de comunicació que tenien els veïns per coneixer el que passava al voltant. Per mitjà de les campanes sabíem els esdeveniments socials que es produïen: festes, soterrats, si hi havia algun incendi, si arribava l’alba, etc.
El campanar de Mutxamel té en l’actualitat cinc campanes. La grossa porta inscrit el nom de Salvador i data de 1941, té un diàmetre de 1metre, 25 centímetres. D’aquest any són també les mitjanes, Maria de Loreto i San Miguel, així com la xicoteta, el popular testet (amb un diàmetre de 49 centímetres) que porta la inscripció de San Pedro. L’any 1975 coincidint amb l’electrificació es va incorporar una altra campana anomenada el Salvador.
Les campanes a través d’un sistema de tocs, que la gent coneixia, anaven anunciant el pas del dia i si ocorria un succés extraordinari, com podia ser un incendi, ja que en este cas començaven a trevoltar de manera ininterrompuda. Començaven de bon matí, a l’eixida del sol, tres tocs avisaven la gent que era l’hora de començar la feina, era l’alba.
A les dotze del migdia era també la grossa mitjançant el seu so qui ens advertia que era el migjorn, l’hora de l’àngelus i calia resar les tres avemaries. Si per desgràcia havia mort algun veí s’aprofitava el migdia per anunciar-ho al veïnat; si era home es tocaven tres tocs, i si era dona, dos. Per anunciar la mort d’un nen, es feia voltejant la més xicoteta, el testet, i el seu cant adolorit era conegut pel veïnat com “tocar a mortijol”. Si era vespra de festa també es trevoltaven totes les campanes. A les dotze era l’hora que més xiquets pujaven al campanar per veure com els campaners les voltejaven, tot un espectacle.
Anunciaven les misses diàries. A les nou de la nit els tres senyals advertien als fidels que el dia s’acabava i que resaren pels seus difunts, era l’hora de les ànimes.
Era tot un llenguatge per a convocar i avisar. Recordem que abans del Concili Vaticà II, (finals dels anys seixanta), en els soterrats els capellans eixien de l’església al segon toc, i anaven a casa del difunt per a dur-lo. Quan s’escoltava el tercer senyal era que el difunt arribava a les portes de l’església. En la graeta li resaven el respons i no se li feia funeral de cos present.
Però no sols anunciaven tristeses, sinó que amb el seu repicar convocaven a les festes, i créiem escoltar que cadascuna ens cridava amb un so diferent, des del ding-ding cantarí i suau del testet, passant pel més greu de les mitjanes, per acabar amb el dong-dong fort i profund de la grossa.
Moltes d’aquestes missions que han tingut les campanes han entrat ja en el camp del record, com per exemple la de l’ermita de Montserrat que, amb el seu volteig, indicava als llauradors que venia l’aiguaüt per la Séquia Major. Tot i que encara queden els avisos per als soterrats, festes i misses, ha desaparegut l’ofici de campaner, per al qual calia molta destresa a l’hora del volteig; en l’actualitat amb l’electricitat les campanes repiquen simplement prement un botó.
Al nostre poble era famosa, pel pes i el so, la Maria Salvadora. Aquesta era la campana grossa que, com totes les altres anteriors a les actuals, va ser derribada i destruïda durant la passada guerra civil. Alguns veïns recorden que el seu toc s’escoltava des de la Carrasqueta. Pel seu volum i pes havia de ser accionada per dues persones. A Mutxamel es deia d’ella:
“Maria-Salvadora em diuen,
vint-i-cinc quintars pese
qui no s’ho vulga creure
que vinga i em sopese”
Suni Brotons i Boix.
Cronista Oficial de la Vila.
Llibre de Festes Ravalet, 1995
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional