Síntesi de la formació històrica del nostre municipi de Mutxamel
Sobre l'origen de la població no es troben dades concretes, però pareix probable que els romans estigueren per estes terres, ja que la Sèquia Major apareix en alguns documents com "Sèquia del Cònsul". Un dels primers nuclis poblacionals de Mutxamel és el “Ravalet“, barri ubicat al nord del nucli urbà, on el traçat dels seus carrerons que desemboquen a la plaça central, posa de manifest el pas i l’estada dels àrabs en este lloc.
El bon clima i les excel·lents terres de cultiu, així com la seua situació pròxima a la costa, van fer possible el creixement i desenvolupament del nostre poble; sabem que a finals del segle XV, el rei Ferran el Catòlic concedeix a Alacant el títol de "Ciutat", i inclou els "llocs de Mutxamel i El Ravalet" com part del seu terme.
El segle XVI serà una centúria important per al desenvolupament de la nostra localitat, tant en l'aspecte econòmic com en el social. Així l'any 1511 comencen les obres per a la construcció de l'Església Parroquial dedicada a l'advocació del Salvador. Al costat d'este edifici es va alçar una magnífica torre de defensa, hui campanar, que seria utilitzada com a refugi dels veïns, davant de les incursions que els pirates corsaris solien efecuar per l'horta alacantina.
En esta època també s'adquireix per a l'església la imatge de la patrona de Mutxamel, una preciosa taula de pintura, que serà venerada sota la invocació de "la Mare de Déu de Loreto" . L'u de març de 1545 i el nou de setembre de 1597, tenen lloc els dos miracles més destacats atribuïts a la intercessió de la Mare de Déu, i que són l'origen de les nostres festes locals.
L'any 1580, el rei Felip II, ens atorga el rang d’"Universitat"; és la primera vegada que es gaudeix de certa independència administrativa respecte de la capital, Alacant.
No és possible explicar l'auge desenvolupat durant esta època sense fer referència a la construcció del "Pantà de Tibi". Van ser els veïns de Mutxamel, Pere Cano i Miquel Alcaràs qui van trobar i van assenyalar la ubicació ideal per a la presa. Gràcies a esta construcció, pionera a Europa, per la forma semicircular de la paret, les aigües del Riu Cabanes o Montnegre, van ser degudament aprofitades, i l'estiu va deixar de ser temible per la seua carestia. L'obra va costar 58.023 lliures, de les quals la Universitat de Mutxamel va abonar 17.700.
Per a fer efectiva la distribució de les aigües, es va dissenyar i construir un complex hidràulic de primer ordre, constituït per una completa i diversificada xarxa de preses menors i sèquies. Tres són les construccions a destacar enclavades en el nostre terme municipal, denominades "assuts", paraula àrab que significa mur de contenció, la qual cosa ens dóna una idea també de les arrels antigues de la nostra cultura i costums.
Estes edificacions tenien com a missió principal retindre i desviar l'aigua de ventura, denominada "aiguaüt", als camps de l'horta alacantina. El primer , que donava servei al nostre poble, és conegut com "Les Fontetes". El de Sant Joan o "Assut Nou" era d'aprofitament per a les terres de Sant Joan, Santa Faç, Benimagrell i la Condomina. Finalment, el denominat "assut del Campello", regava els camps d'este terme municipal, que a més és el més xicotet dels tres.
Complementen estes instal·lacions els molins fariners, repartits entre el llit del riu, i a través de la Séquia Major, alguns inclús dins del mateix nucli urbà de Mutxamel. Molien el gra de tota l'horta alacantina, i van ser un nucli important per a l'economia local, per la recaptació d'impostos, "màquila", que van ocasionar més d'una disputa entre la nostra vila i la ciutat.
L'any 1605 es va fundar un convent de frares mínims sota l'advocació de Sant Francesc de Paula. En un principi van tindre la seua residència en l'ermita de la Mare de Déu de Montserrat, paratge emblemàtic de la nostra localitat situat prop del Ravalet, i que mostra una bella avinguda flanquejada per xiprers centenaris. Amb posterioritat es van traslladar ja a l'edifici que seria el convent definitiu, constituint, durant més de dos-cents anys, un nucli important per a Mutxamel, tant en el pla espiritual, com en l'econòmic.
Per Reial Privilegi expedit el 26 d'octubre de 1628 pel rei Felip IV, la universitat de Mutxamel obté el rang de “Vila Reial“. Amb això tenim el dret a vot en les Corts i la plena independència administrativa. Però els anys següents no van ser favorables per a l'horta alacantina. Plagues de llagosta, pesta negra i males collites impossibiliten al nostre municipi per a fer front a les seues deutes, i l'any 1653 va haver de sol·licitar “Concòrdia d'agregació”
amb la ciutat d'Alacant.
Van passar els anys, i veient la localitat que la unió amb Alacant no donava els resultats esperats, va acordar separar-se d'ella. La capital es va oposar, per la qual cosa l'Ajuntament de Mutxamel, va interposar una demanda davant de la Reial Audiència del Regne de València l'any 1736. Després d'anys de litigi, en 1743 s'aconsegueix sentència favorable i la separació definitiva administrativa de la ciutat d'Alacant. Com a conseqüència d'estos avatars, el nostre municipi va perdre part del seu terme municipal.
En esta època Mutxamel, compta amb uns dos mil habitants. Les terres de regadiu augmenten i es consolida el seu nucli urbà, que durant anys havia anat conformant-se al voltant de l'antic "Camí Reial Alacant-Xixona-Xàtiva", que seguia en moltes ocasions el recorregut de la Sèquia Major. D'esta via principal ixen carrerons transversals, normalment xicotets, Carrer La Mar, Carme, Carnisseria, Sol, Sant Pasqual, etc, que aprofitaven a més per a comunicar el nucli urbà amb el camp.
Els punts de connexió entre els diversos carrers estrets i de traçat irregular, el constitueixen les placetes xicotetes, amb el seu traçat especial, com les de "Sant Roc, la Soledat, o Russafa“, per citar-ne algunes. És en esta part antiga de Mutxamel on trobarem el tipus de casa tradicional, formada quasi sempre per planta baixa amb porta d'entrada gran per permetre guardar el carro, primer pis i “la cambra“, en la part superior destinada a guardar la collita.
Al succés important seria el conflicte bèl·lic que va suposar la Guerra de la Independència, en la qual el nostre poble va tindre el seu protagonisme en la batalla denominada del Calvari, el dia vint-i-cinc d'abril de 1812. A mitjan d’esta centúria , nobles i burgesos francesos, italians i algun anglès vindran a establir-se en les nostres terres, atrets pel seu clima i per les possibilitats que ofereixen les seues terres de cultiu.
Ells, junt amb els comerciants enriquits de la ciutat d'Alacant, compraran les millors zones cultivables de l'horta. Mutxamel serà de les més sol·licitades, i el seu terme va anar poblant-se de belles edificacions, cases-palau, o simplement quintes d’esplai que encara hui conserven el nom dels seus constructors, “Marbeuf, Subiela, Peregrí, Belón, Moixica, Domenech, Colomina, ...“. L'u de gener de 1846 va retornar administrativament al nostre municipi, el lloc de Peñacerrada, amb el seu inigualable palau i jardins adjunts, que per uns anys van formar part del partit judicial de Xixona.
Mutxamel, com tants altres municipis, va romandre urbanísticament estancat fins a l'any 1928, quan la Corporació Municipal decideix que cal donar eixida a les necessitats que té el municipi, i negocia amb al senyor marqués d'Amposta, l’adquisició d’uns terrenys situats a l'est del nucli urbà, zona coneguda com Les Portelles. Estos nous solars permeten obrir molts carrers antics cap a la gran artèria coneguda hui com La Rambla, on s'alçarà el primer col·legi nacional mixt, un quarter per a la Guàrdia Civil, i l'any 1945 un nou Ajuntament.
La localitat inicia el seu desenvolupament humà i urbanístic cap este sector de nova obertura, on el traçat dels carrers és recte, i de plantes baixes, en contrast amb el tradicional.
Progressivament també el treball dels seus habitants es va diversificant, deixant de dependre el seu manteniment de les labors agrícoles. Pels anys cinquanta s’instal·len les primeres empreses dedicades als cultius hortofructícoles, que a poc a poc, aniran guanyant espai a l'agricultura tradicional, i cobrint l'horta per construccions d'hivernacles.
En l'actualitat Mutxamel, és una població en auge, tant a nivell econòmic, comercial i humà, amb 18.000 habitants (hi ha que tenir en compte que esta xifra no correspon a l'actualitat del 2020, donada la data en que este article es va escriure. Actualment el número d'habitants es de 25.352). El seu terme municipal ha vist proliferar les urbanitzacions, inclús amb camp de golf inclòs. Al mateix temps les seues bones comunicacions, el seu clima agradable, la seua proximitat al mar, i a nuclis estratègics importants com la ciutat d'Alacant, Elx, Benidorm, la Universitat, l'aeroport internacional de l'Altet, etc. fan d'esta vila un lloc idoni per a elegir-lo com a residència habitual o per a la instal·lació d'indústries o comerços. Així mateix el municipi es va dotant de servicis per al ciutadà de manera progressiva i constant, comptant amb unes magnifiques instal·lacions poliesportives municipals, centre de salut, conservatori elemental de música, aeroclub, casal de la tercera edat, casa de la cultura, xarxa de biblioteques municipals, parc públic..., tota una sèrie de serveis, la majoria públics, destinats a fer del nostre poble un lloc agradable i acollidor per a la convivència diària.
Asunción Brotons i Boix Cronista Oficial de Mutxamel Febrer de 2003
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional