• Cronista de Mutxamel

MUTXAMEL I LA SERRA DEL CALVARI


Vista de Mutxamel des de damunt de la serreta.

Les capelles dedicades a la Crucifixió són molt abundants en les terres valencianes. Estan ubicades normalment damunt d’una serreta generalment prop d’una població, i són els llocs on els cristians van, especialment en temps de quaresma o de setmana santa, a fer el Via Crucis o a recordar la Passió de Jesucrist

Al nostre poble la serra anomenada del Calvari es troba situada a l’oest del nucli urbà i damunt té una capella del segle XVIII, coneguda com “l’ermiteta del Calvari”, de planta de creu grega, que devia complir una doble missió quan va ser edificada : primera, al estar al punt més alt del turó podia ser contemplada des de molt lluny, cosa avui ja impossible, i per un altre costat des de la seua esplanada era possible observar un paisatge dels més bonics de l’horta alacantina, que incloïa la mar Mediterrània.


Detall de la cúpula i de la campaneta.

Però quina és la relació d’este tros de terra amb els mutxamelers, a banda de la seua significació religiosa? Era de propietat municipal o privat? Tenia valor ecològic ? Tenim alguna referència històrica? Intentarem contestar estes preguntes. Figueras Pacheco en la Geografia del Reino de Valencia és un dels autors que ens parla de la batalla del Calvari, una acció bèl·lica ocorreguda a la Guerra de Independència espanyola. El dia 25 d’abril de 1812 es va produir a Mutxamel un enfrontament entre les tropes franceses i les hispanobritàniques. El general francès Suchet, ocupada València, volia apoderar-se de la ciutat d’Alacant ja que esta actuava com a capital, i a més el seu port era punt d’entrada de productes bàsics que es feia imprescindible controlar.

Passem a un altre aspecte. Concretament a la propietat i extensió del terreny. Als arxius municipals, concretament al ple celebrat el dia 26 de novembre de 1930, sent alcalde Baldomero Antón, trobem informació que podem considerar aclaridora respecte al tema que ens ocupa. Davant d’una petició de compra d’una parcel·la de la serra, per part de José Gosalbez Sala per a muntar una fàbrica de materials per a la construcció, la corporació municipal argumenta el següent :

“…venta de una parcela que se ha de segregar del monte llamado Sierra del Calvario propiedad de este Ayuntamiento” “…como consta a los señores Concejales y es público el monte Sierra del Calvario no es laborable, ni de utilidad pública, dehesa boyal ni de aprovechamiento común, y como producto por arrendamiento de los pastos sólo da veintisiete pesetas anuales, el que no ha de alterarse en menos por la segregación de la parcela que se trata de enajenar, por ser esta tan insignificante que en nada afecta al valor y totalidad de dicho monte”

“…Este cómo queda dicho se denomina Sierra del Calvario, mide una superficie de diecinueve hectáreas, setenta y nueve áreas y setenta y cuatro centiáreas (en total 197.974 metros cuadrados) y está situado en la partida del mismo nombre, de éste término municipal […] linda por el Norte con tierras de don Manuel Alberola Antón…y camino de Tángel; por el Sur con las de don Ysidro Gosálbez Lopez…y tierras radicantes en término de San Juan de Alicante; por el Este con tierras pertenecientes a D. Bautista Terol Lledó, doña Fausta Soler Malloll…y Manuel Alberola Antón; y por el Oeste con tierras de D. Vicente Morell Valero….y Manuel Alberola Antón […] Dicha finca tiene un líquido imponible de veinte pesetas, figurando catastrada a nombre de este Ayuntamiento […] Los señores, quedaron enterados , y considerando que el valor de todo el monte, o sea la de diecinueve hectáreas, setenta y nueve áreas y setenta y cuatro centiáreas, extensión que consta, está valorado en quinientas pesetas como resultado de su líquido imponible catastrado, el precio que se ofrece por la pequeña parte que se trata de segregar del mismo, tres hectáreas, noventa y seis áreas, treinta y nueve centiáreas (39.639 m) supera en mucho al valor total de todo el referido monte”.

Ermita del Calvari i voltants. Anys 30.

De tot això, podem confirmar que el Calvari amb una extensió de 197.974 metres quadrats, era propietat municipal; que s’arrendava als pastors locals mitjançant una subhasta (com el pla de la Maneta ) per vint-i-set pessetes anuals; i que l’Ajuntament anava a fer una segregació d’una parcel·la al Nord-oest per a vendre-la a José Gosálbes Sala per un valor de tres mil cinc-centes pessetes. Esta venda va suscitar molta polèmica, ja que posteriors corporacions van denunciar l’alcalde i el secretari de l’Ajuntament, per vendre terreny municipal. Així i tot encara quedaven 158.335 metres de serra.


Ermita del Calvari. Anys 50.

Però el Calvari per als mutxamelers no sols eren metros i números, este era un paratge amb un gran significat humà per a la vida quotidiana i festiva de la localitat. Els vessants han contemplat nombrosos jocs dels xiquets del poble, que tenien allí el seu gran espai; de fet aquí es va ubicar el camp de futbol municipal allà pels anys cinquanta; també era el lloc que recorrien els creients el Divendres Sant, per fer el Via Crucis, fins a arribar a l’ermita del Sepulcre. A este lloc sagrat acudien també els veïns la jornada festiva de la Vera Creu el tres de maig, ja que era costum que a la xicoteta esplanada, contemplant el poble, es ballaren les danses típiques de la localitat. Anar a berenar al Calvari era sinònim del tercer dia de Pasqua, quan les famílies carregades de cabassos, saltadors i els menuts de la casa , acudien a la vesprada buscant els diversos llocs on passar les últimes hores de la Mona. No podem deixar de mencionar les carreres de cavalls del dia de Sant Antoni, que recorrien les faldes d’este espai tant estimat pels habitants del poble.

Casc urbà del municipi de Mutxamel. Anys 50.

A totes estes connotacions festives, hem d’afegir-ne alguna més que podríem anomenar domestica o familiar. El Calvari era l’espai on es trobaven dos productes importants per a l’economia dels veïns. Un era l’espart, material aprofitat pels artesans per a poder fabricar tota una sèrie d’utensilis, que eren imprescindibles a la casa i al camp. Un altre element que allí hi havia i era buscat per les mestresses de casa era la terreta d’escurar; indispensable per a netejar plats, olles, gots, culleres,... Perquè quan no es coneixien els detergents, era normal que a tots els pobles haguera un espai comunal, on la gent solia anar a procurar-se el producte per a l’escurada, a Mutxamel eixe lloc era el Calvari.

Ja fa uns quants anys, l’arquitecte Santiago Varela en fer el Catàleg dels Edificis i Llocs de Mutxamel, recomanava a l’Ajuntament pel que fa a la serra i l’ermita: “Su interés (la ermita) se sitúa en el hecho de constituir un hito visual del paisaje. Por esta circunstancia la compactación de la loma tanto al pie como por encima de la ermita, mediante una serie de edificios unifamiliares (algunos de ellos con tipologías de cubiertas completamente extrañas a la Huerta) desvirtúa sensiblemente las relaciones espaciales con el entorno. Es aconsejable no seguir con el proceso creciente de urbanización y compactación de la ladera del Calvario. Ello irá en beneficio de las características y las relaciones visuales de índole tradicional”.


Interior Ermita.

Exactament tot el contrari del que s’ha fet. Avui, contemplant el poc que queda de propietat comunal, la destrossa dels pins, la desfeta dels vessants, la urbanització monstruosa i antinatural que ja no ens deixa contemplar l’ermiteta, ens dol observar com el poble de Mutxamel ha perdut un espaï que hauria d’haver protegit com a pulmó verd, com a parc natural, com a zona d’esplai. Els veïns posseíem una bona herència rebuda dels nostres majors, que era de llei transmetre-la a les generacions futures, perquè, com els seus avantpassats, la gaudiren, la compartiren i, sobretot, la conservaren.

Mutxamel, Primavera del 2000.

Assumpció Brotons i Boix. Cronista de Mutxamel.



Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional.



53 vistas

Membre de l'Associació de Cronistes

Oficials del Regne de València

© 2020 Pàgina Oficial Cronista de Mutxamel (Alacant)