• Cronista de Mutxamel

MUTXAMEL ESTÀ D’ANIVERSARI: 440 ANYS DE DECLARACIÓ D’UNIVERSITAT


Pintura de Mutxamel al segle XVI- Autor, Rafael Sala Pastor

Mutxamel durant l’Edat Moderna formava part del que podem anomenar terme general d’Alacant, amb el rang de “lloch”. Acabant el segle XVI, a les terres valencianes comença un procés segregacionista pel qual molts nuclis poblacionals aconseguiran la seua independència respecte als municipis o ciutats de què depenien.


El nostre poble decidix que el millor per als seus interessos era la separació de la ciutat alacantina. Per aconseguir este objectiu comença el tràmits per a sol·licitar la declaració del títol d’Universitat[1], que li serà atorgat pel rei Felip II el dia 7 de juny de 1580 a la ciutat de Badajoz[2]. Esta concessió suposava la creació d’una nova categoria municipal denominada “universitat”, que sols es podia obtenir mitjançant un privilegi atorgat per la Corona.


Ara bé, l’obtenció d’este nou estatus no era gratuïta, comportava que s’havia de pagar una quantitat prou elevada de diners a favor del rei. Per tant, no tots els llocs que volien obtenir esta separació ho van poder fer. A finals del segle XVI i segons el cens[3] per al cobrament de l’impost del morabatí[4] de 1572, al poble de Mutxamel i a la seua horta apareixen censades 495 cases o famílies, que suposen una població aproximada de 2.475 persones. Al 1513 havia començat a edificar-se l’església i el 1594 s’acabarien les obres de la presa de Tibi, que permetria regar els camps amb certa normalitat.


El nostre poble com ja hem citat abans, va presentar el document indicat, que per norma general constava de 34 capítols, i ho va fer com era preceptiu per mitjà del síndic del nostre poble, en este cas Thomàs Martorell, que segons consta a l’escrit: “presenta a Vostra Magestat los capítols dejús escrits, a effecte que lo dit poble de Muchamel de ara en Avant sia universitat distinta i separada de la ciutat de Alacant, e tinga govern, regiment e administració de per si, e jurisdicció civil i criminal e lo modo e forma següents[...]”.

Amb la nova categoria administrativa la població podia tenir els seus òrgans propis de govern i administratius, que queden clarament expressats als diversos capítols, així com els procediments per a la seua elecció. Així ja al primer d’estos trobem que: “los vehïns e habitadors del dit poble de Muchamel sien e representen en avant universitat, de per si distinta i separada de la ciutat de Alacant, e que Vostra Magestat los cometa lo govern, regiment e administració de aquella per medi de jurats…elegits casqun any en la vigília de Pasqua de Pentecostés per lo Consell de dita universitat. Plau a sa Magestat que los dits jurats sien tres solament…”


Inici del document del Privilegi d'Universitat de Mutxamel.
Detall del document anterior

Continuem llegint altres capítols i trobarem com va configurant-se el nou règim municipal atorgat:

“[...]Que los dits Jurats sien nomenats la primera vegada per lo batle general del regne de València[...]Que los dits Jurats puguen tenir e tinguen almodí [5]o cambra de forments i altres grans i vitualles, per a l’abituallament de dita universitat, i posar preu en aquell i aquelles[...]i puguen fer repartiments un o molts, dels dits forments entre los vehïns i habitadors del dit poble…”

[…]Que los dits Jurats, que annualment serán elects, hajen de fer nominació o electió de concellers de les persones que.ls semblarà éser idònees i sufficients per al dit càrrec, los quals hajen de ser i sien vehïns i domiciliats en lo dit poble de Muchamel. Plau a sa Magestad que per al Consell General sien elegides per los dits jurats, vint-i-cinch persones i per al particular, nou persones

[…]Que los dits jurats i Consell puguen cascun any elegir en los dies i termes que ordenaran i stabliran, tots los officials necessaris per a la dita administració i govern, com són, advocats, síndich, subsíndich, col·lectors, clavaris, nuncios

[…]Que per los dits jurats i consell hajen de fer I façen cascún any electio per lo orde i forma,i en los dies que ordenaran, de un justicia, un asesor i un mustaçaf[6]….

[…]Que los dits jurats i consell puguen imposar e impossen qualsevol sisses, taches e altres imposicions per a pagar los càrrechs, deutes e despeses de la dita Universitat, tantes quantes voltes los pareixerà convenir…

[…]Que en lo dit poble de Muchamel se puga tenir i es tinga mercat, en lo dia que los dits jurats i Consell será stabilit i ordenat…


De l’anàlisi del nostre privilegi d’Universitat, observem també la creació d’un Batlle local que seria el representant de l’administració reial al municipi: “Que la Vostra Magestad haja de nomenar i nomene un batle local en lo dit poble de Muchamel que sia vehí i domiciliat en Muchamel […] lo qual prenga de jurament al justicia i mustaçaf…agradue i nomene los dits jurats, justicia, mustaçaf i llochtinents de aquells, segons se acostuma a fer en les universitats reals del dit regne”.


Encara que la jurisdicció criminal alta, així com les seues atribucions, quedava reservada per a la ciutat de què havia aconseguit separar-se, en el cas nostre Alacant, al capítol 32 trobem: “Que lo dit justíçia de Muchamel per a tenir preses i per deutes civils com per casos criminals et alias, puga tenir i tinga presons certes i deputades en lo dit poble de Muchamel, les quals sien fetes i obrades a despeses de la Universitat del dit poble, i posar i nominar carceller de aquelles”.


La segregació que com s’ha dit era un privilegi reial, no estava exempta de problemes, i no significava una independència total de la ciutat d’Alacant a la qual ens trobaven subordinats parcialment en el tema jurisdiccional i mancomunats en tot allò referent a l’aprofitament de terres reservades a “pasturar, amprivar[7] i servir-se de aquells segons que fins ara se ha practicat i se practica i observa, així de pasturar, portar sal de les salines i anar als flums[8]i a la mar”.


També cal definir el complex repartiment dels drets i obligacions que s’havia d’assumir per part de la ciutat i de la nova universitat, que havia de contribuir, sobretot amb el tema dels censals (és a dir els deutes pendents), amb una pensió anual a favor d’Alacant “[…]Que los censals, taches e altres imposicions que fins açi se han carregat, et o imposat, o de ara en avant se carregaràn, faràn e imposaràn per necessitats passades de la ciutat de Alacant, haja de contribuir la dita universitat de Muchamel per la part i porció que li tocarà”.


Un dels punts més conflictius va ser la delimitació del nou terme municipal que apareix al últim capítol, el trenta-quatre. Segons la petició formulada al rei, pot semblar inusual, per la grandària del territori que la universitat de Mutxamel demandava per a exercir la jurisdicció civil i criminal: “Començant al molló del Ventós i de allí dret a les cases de Pastor del Plá de la Olivera, i de allí dret a la Font d’en Sala, i de allí dret a la Font de Orjega, i de allí a la Sancta Veronica i desde allí a la roqueta que esta possada a la vora de la mar[...] I per altra part començant al dit molló del Ventós, partint terme ab Tibi I Xexona I ab Relleu, dret al terme de Orcheta i de allí al terme de Villajoiosa dret al mar[…]”.


Detall de la representació de la comarca que tendria que regar el pantà de Tibi, sobre el 1585. A.C.A.MP.19(7); Consejo de Aragón, Leg.635-12.

Segons esta demanda el terme arribava fins a la mar per la part de Sant Joan i pel nord incloïa els llocs d’Aigües i Busot. Hem d’afegir que la delimitació del territori serà un element no resolt de manera definitiva amb el privilegi d’Universitat. A la proposta de la universitat es responia que “lo terme i part de los termens que aprés lo será assenyalada per sa Magestat mijançant son real privilegi”.


Per tant no saben exactament quin seria el territori assignat en esta primera separació administrativa, ja que la Reial Audiència de València solia enviar després un jutge que juntament amb els síndics dels municipis del voltant, intentava marcar els mollons a satisfacció de tots, cosa que no sempre era possible, ja que per norma general les ciutats consideraven que el terreny assignat i segregat era excessiu i el tema acabava en pleits.


El que sí que podem afirmar és que el privilegi reial va ser recollit el dia 27 de juny d’este any de 1580 a València per “Bernardus Guinovart, sindicus et procurator universitatis de Muchamel… Vuestra Magestad erige el lugar de Muchamel del reyno de Valencia en universidad separada de la jurisdicción de la ciudad de Alicante, y le concede los capítulos aquí insertos…Han servido a Vuestra Magestad con siete mil ducados”.


Foli final del document amb la signatura del rei Felip II.

L’alegria per esta primera independència administrativa no duraria massa temps. Ja hem vist que es van pagar 7.000 ducats per obtenir el títol. I precisament este mateix any de 1580, concretament al mes de setembre la universitat de Muchamel va haver de signar el primer dels tres cens [9] que signaria abans d’acabar esta centúria. La quantitat sol·licitada va ser de cinquanta mil sous, dels quals havia de tornar anualment 3.333 sous. Se li van demanar els diners a Pedro Pallarés i el capital del cens es va fer gravitar sobre totes les finques rústiques i urbanes de la Universitat de Mutxamel. Van signar per par del nostre municipi, Pere Valls, notari, i el síndic Bernard Guinovart.


Segons els documents[10], es va fer esta petició de capital en atenció a l’esterilitat que patien els camps de la localitat i ser necessari abastir d’aliments els veïns i habitadors del poble, bàsicament de forment.

Havia començat un camí ple de molts entrebancs per als mutxamelers que ens portarien a haver de tornar a agregar-nos a la ciutat d’Alacant l’any 1614. Però esta ja és una altra història que contarem més endavant.


Assumpció Brotons i Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel. 7 de juny de 2020.


[1] Este privilegi concedia a la població categoria per a obtenir territori propi i exercir-hi l’autogovern separant-se d’una ciutat o vila. Atenent a les diverses categories, segons el nombre de cases i veïns, les agrupacions veïnals de menor a major eren: lloc, universitat, vila i ciutat. [2] El document que hem treballat és el que es troba a l’Arxiu Municipal d’Alacant, Armari 5, Llibre 46. [3] ARV. Morabatí de 1572. Mestre Racional, núm.10893. [4] Impost vigent entre els segles XIII I XVIII creat per a garantir l’estabilitat del sistema monetari als Regnes de València i Mallorca per Jaume I. Consistia a pagar set sous reials de València (un morabatí) cada set anys, sobre cada foc o llar, per qui tinguera béns valorats en quinze morabatins o més. [5] De l’àrab al-mudi, mesura de grans. Edifici o lloc on es conservaven els cereals i on eren venuts. [6] Funcionari encarregat de la vigilància dels mercats. [7] Exercir el dret d’ampriu, que consistix en un dret d’ús sobre els terrenys públics destinats a pasturar, fer llenya,etc. Este lloc s’anomena, bovalar, estava situat als afores de les poblacions, on inclús podien anar a pasturar els ramats d’altres viles o ciutats. [8] Del llatí flumem, riu. [9] Pensió anual redimible que paga una persona o entitat i els seus successors, en virtut d’un capital rebut del que cobra la dita pensió. [10] Brotons Boix, A. (2000): Mutxamel ressenya econòmica basada en un cens del segle XVI.Alacant, Ajuntament de Mutxamel.




Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
 
 

362 vistas

Membre de l'Associació de Cronistes

Oficials del Regne de València

© 2020 Pàgina Oficial Cronista de Mutxamel (Alacant)