• Cronista de Mutxamel

NO SONEN MAI LES CAMPANES COM PER NADAL TAN SUAUS...


Inauguració de la casa del Pare Noel a la Plaça Nova. Desembre del 2019. Foto de Mª José Brotons.

Un any més hem arribat al mes de desembre, que per a molts sers humans porta connotacions lligades a la festa del naixement del fill de Déu i hui també a les compres massives i compulsives als grans magatzems. Però quan una persona, com és el meu cas, arriba a una certa edat i es troba que al calendari sols queda un full perquè finalitze l’any, és impossible deixar de sentir i evocar aquelles festes que esperàvem amb il·lusió i, com no, trobar a faltar familiars i amics que ja no podran compartir un any més amb nosaltres, i no es pot evitar recordar-los, com si miràrem mitjançant una d'eixes boletes transparents que en girar-les comença a caure la neu i així surten els records...


Escena nadalenca a les escaleres del Ajuntament. Anys seixanta del passat segle. Foto Emilio

Nadal, festa màgica; per a alguns la més feliç de tot l’any pel que suposa de retrobament familiar, de participar activament a la preparació del dinar o sopar a la cuina de la casa, d’escoltar històries narrades pels iaios, de cantar “els pastorets”. Encara que per arribar a la festa havia de vindre primer la vespra, en este cas les vacances escolars, últim dia de classe on els xiquets li portaven al mestre “el present”, que generalment era un producte provinent del bancal o del corral familiar: fruites, hortalissa, un pollastre o algun dolç tradicional elaborat per la mare.


Descansant entre cançoneta i cançoneta. El So, 1999. Foto de Pascual Llorca.

A més a Mutxamel, preparar dolços per als dies de Nadal i Cap d’Any, era tota una tasca que s’havia de començar amb antelació suficient. Arreplegar ous, disposar de sucre, farina, oli, mantega… ingredients bàsics per elaborar la coca en secret, el bescuit, les mantegades, i si es tenia ametla, s'havia de pelar-la i moldre-la per preparar la famosa i deliciosa torta mutxamelera i els inigualables “almendraos”. La setmana anterior a les festes, els nostres forns bullien d’activitat i era una imatge colorista veure les dones i xiquets del poble, carregats amb les llandes, dirigir-se cap al forn per coure les pastes que es transformarien en dolços exclusius, que sols es menjaven a les grans festivitats.

Que no ens falte el Betlem. Foto, Arxiu personal Mari Suni Brotons.

Una altra tasca compartida pel més joves i que realitzaven amb molta gana era traure les figuretes que formaven el Betlem. Calia mirar si alguna de les peces estava trencada i podíem adquirir-ne una altra. A poc a poc, damunt de la taula teníem als pastorets, Sant Josep i la Mare de Déu, el Jesuset, els Reis Mags… Calia posar les roques, si es tenien de pedra, o intentar representar les muntanyes amb paper i cartó; retallar les estrelles dels fulls de plata que envoltaven la xocolata i que havíem anant guardant per a esta ocasió…Recórrer altres cases per veure els naixements especials per a nosaltres: perquè a la cova s’havia ficat llum o al riuet es podia veure com corria l’aigua…


Les nostres campanes també ens acompanyen estes festes.Foto de Carratala, Anys 80

No podia oblidar-se preparar els presents per als compares que sovint solien ser dolços elaborats al domicili familiar. El dia de Nadal al matí els xiquets carregats d’obsequis, el més habitual era un bescuit o una torta d’ametla, ens acostaven a casa del compare i de la comare o dels iaios, per desitjar-los unes bones festes i veure si arreplegaven eixes “estrenes”, que amb tanta il·lusió esperaven i que aprofitaven per adquirir caramels, figuretes de massapà o un “tebeo” a les paradetes i quiosquets.


Estos moments de retrobament eren propicis també per evocar els càntics centenaris transmesos de generació en generació i que fan referència a les festes de l'hivern. Acabat el sopar de la nit de Nadal començàvem a cantar tots amb harmonia: “Pastorets i pastoretes que li portarem al xiquet, sabatetes i calcetes, camiseta i gamboixet”. Prompte a estes estrofes s’unien les veus i la música del “So” mutxameler, que esta nit i complint la tradició de segles, recorria el poble i les cases de camp per anunciar als veïns que era una jornada especial.

Casa del pare Noel esperant les visites. Foto, Arxiu personal Mari Suni Brotons.

Hem crescut i hem deixat de ser infants, i a més som conscients que estes festes de Nadal no són igual per a totes i tots i sobretot este any 2020, a causa de la pandèmia que estem patint. Hi haurà moltes famílies que no podran celebrar la festa com voldrien, ja siga per manca de recursos econòmics o perquè este desembre algun dels seus integrants, per desgracia, ja no estarà present. És, doncs, un bon moment perquè deixem de costat el consumisme, la desmesura d’alguns pel poder i els diners, l’enveja i la competència cruel i despietada que pareix norma de comportament per a algunes persones.


Crec que hem d’aprofitar este temps, amigues i amics lectors, per no caure en la temptació d’acaparar allò que no ens fa falta, d’acumular el que altres necessiten, de mirar amb recel a aquells que arriben de terres castigades per la tirania i l’avarícia d’altres homes. Hui, la indiferència i l'egoisme són posicions intolerables per als ciutadans honests i compromesos. Enguany, que ens toca viure un temps de Nadal tant especial, intentem oferir allò que ens van ensenyar i deixar com a llegat, les persones de bona voluntat al llarg dels segles: pau, solidaritat, amor, justícia i esperança. Amb les estrofes de “Dolça cançó de la nit de Nadal” desitge, de tot cor, que siguen per a totes i tots vosaltres unes bones festes:


No sonen mai les campanes, com per Nadal, tant suaus,

Son com si foren dels àngels, càntics d’amor i de pau”


Assumpció Brotons Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel. Desembre de 2020.



Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
52 vistas0 comentarios

Membre de l'Associació de Cronistes

Oficials del Regne de València

© 2020 Pàgina Oficial Cronista de Mutxamel (Alacant)