Acabat el període estival de festa al carrer, rematat de manera brillant per les Festes de Moros i Cristians, el mes d’octubre ha estat a Mutxamel, des de fa unes dècades, un temps de celebracions culturals i festives, que este any 2020, no es podran dur a terme por motius de la pandèmia del Covid 19.
Per als valencians i valencianes, l’arribada i consolidació de les institucions democràtiques va permetre recuperar també la festivitat del 9 d’Octubre. Este dia, festivitat de Sant Dionís, es commemora tradicionalment l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València l’any 1238. La data fou instituïda en 1338 i va tenir una especial solemnitat durant els segles XV i XVI.
El 9 d’Octubre simbolitza el naixement del regne de València, ara Comunitat Autònoma Valenciana. Des dels anys següents a la conquista fins al 1707, els valencians estiguérem dotats amb una legislació i unes institucions privatives del nostre regne, que comportaren canvis als diversos àmbits que ens conformarien com a poble: al lingüístic, cultural, jurídic, social i religiós. La Senyera de les quatre barres, que portava el rei Jaume I, ha estat durant més de set-cents anys el símbol unitari que podem apreciar als escuts i banderes dels nostres municipis i ciutats.
Mutxamel va tornar a celebrar esta festivitat l’any 1980, gràcies a una iniciativa de la regidoria de Cultura que va ser aprovada per unanimitat. Al butlletí local El Poble, editat al mes d’octubre, trobem una amplia ressenya de quins van ser els actes programats per commemorar este temps recuperat després de moltes centúries.
“El dia 8 d’octubre els mutxamelers tinguérem festivament un record al 9 d’Octubre de 1238. I diem festivament, perquè la Banda de música 'L’Aliança' amb un xicotet concert de pasdobles ens va alegrar bona part d’aquella nit. Una traca, millor dit uns quants coets , acabaren la festa per aquell dia...
Però la celebració del Dia nacional del país Valencià a Mutxamel, continuà onze dies després d’eixe acte amb la banda de música a les portes de l’Ajuntament. Més tard el grup de danses 'Alimara', de València, va actuar brillantment el diumenge dia 19 en una de les places més precioses, no ja de Mutxamel, sinó de tota la comarca: la plaça del Poble Nou.
Un marc natural serví de magnífic escenari per a l’extraordinària actuació del grup Alimara, que va presentar el seu espectacle 'Faena i Festa', compost per danses, cançons, tocates i balls del país valencià, com ells mateixos ho diuen a la seua publicitat.
Unes 2.000 persones s’acostaren al Poble Nou a presenciar l’espectacle i varen disfrutar bona cosa. L’acte s’ho mereixia: Quaranta persones damunt l’entaulat, ballant, cantant i expressant amb el seu moviment allò que és ben nostre -la faena, la festa de tots els valencians- aconseguiren d’emocionar a més de quatre joves i majors que no havien vist feia molt de temps una demostració tant sincera, senzilla i, inclús, didàctica, de com hem anat fent-nos poble, de com expressem els nostres sentiments, la nostra cultura, la nostra personalitat, els valencians.
Les fotografies que il·lustren esta xicoteta crònica donen perfectament la millor idea de com va ser l’actuació del grup 'Alimara', que, per cert, se’n va anar a València francament satisfet de la resposta del públic de Mutxamel”.
Des d’esta primera commemoració nombroses han sigut les activitats que a poc a poc han anat incorporant-se a la festivitat del Nou d’Octubre, conservant sempre les peculiars: com són els acords sonors de la dolçaina i el tabalet, les cançons tradicionals i les danses executades pels grups locals o d’altres localitats que ens visitaven.
Caldria afegir que l’Ajuntament no va estar sols a l’hora de programar els actes, sinó que a més altres col·lectius culturals i esportius també realitzen la seua aportació, oferint activitats pròpies. L’Associació Cultural l’Assut, el Centre de Muntanyisme, la Colla de dolçainers i tabaleters “El Nuvolet”, la banda de música, el So, els grups de danses, l’Associació de Dones Mutxameleres, l’equip de Pilota Valenciana de Mutxamel, etc., tots participen d’esta festa que, a poc a poc, anirà ampliant-se, desplegant activitats variades i conformant al final unes autèntiques setmanes culturals i festives a l’inici de la tardor.
Així l’any 1989, va tindre lloc el primer “Correfoc” que se celebrava a la comarca de l’Alacantí, a càrrec dels “Diables de Mutxamel” i els seus homònims provinents de Valls, Tarragona. L’any 1996, l’Associació Cultural “L’Assut” va organitzar el cicle, “Mutxamel i la seua història” que va tindre lloc els dies 10 i 11 d’octubre i l’any 1998 va lliurar el primer guardó anomenat Ametla Dolça, en el transcurs d’un sopar homenatge a persones o institucions, que havien treballat per Mutxamel de manera desinteressada i donant a conèixer el nostre poble a altres indrets del món.
Presentacions de llibres sobre la història del municipi, exposicions a la inaugurada Casa de Cultura (2002), concursos de grafitti al carrer per al més jóvens, concerts de música, teatre, activitats educatives per explicar esta jornada als centres educatius, partides de pilota valenciana organitzades per l’equip local, etc. Han sigut altres de les activitats fetes al llarg dels anys.
La incorporació i implicació del “So” mutxameler a estos actes també ha contribuït a engrandir la festivitat del Nou d’Octubre, permetent-nos escoltar eixes cançons i músiques tan nostres, que reflectixen uns cants més que centenaris, moltes voltes lligats al treball al camp i a la festa al carrer. Guitarres, bandúrries, postisses, ferrets... tot un instrumental que farà recordar als majors i es donarà a conéixer als més jóvens. L’any 2005 organitzat per la Regidoria de Festes i el Casal Jaume I té lloc al nostre poble el “I Encontre de Sonadors” amb l’objectiu de potenciar el patrimoni etnomusical valencià.
Van participar grups de les Illes Balears, de Castelló, d’Alacant i per descomptat el So com a grup amfitrió. Es va aprofitar esta programació al voltant del Nou d’Octubre, per presentar a la Casa de Cultura el cd anomenat “Sons de Migjorn”, treball sobre el folklore musical tradicional d’estes terres amb una edició especial que incloïa, a més d’altres grups alacantins, al So mutxameler, interpretant “Els Pastorets” i “Cançons de llaurar”.
A poc a poc l’Encontre de Sonadors va anar consolidant-se, fent que veïns i veïnes, jóvens i majors, no sols de Mutxamel, sinó també d’altres pobles que venien a la trobada festiva i musical, ompliren els carrers del nostre poble de balls, ritmes, colors i cançons fins a arribar davant de l’Ajuntament, on tenien lloc les actuacions dels diferents grups que durant estos últims octubres, han compartit amb tots els que s’han volgut apropar a esta herència musical i costumista de la vida centenària del poble valencià.
Enguany, no podrem celebrar el 9 d’Octubre com ho hem fet des de 1980 a Mutxamel. Esperem, que prompte puguem retornar a viure esta festivitat que ens agermana com a poble valencià i puguem escoltar de nou cançonetes com esta:
“Les xiques de baix del marge,
al cresol li diuen “candil”,
a la finestra, “ventana”
i al julivert, “peregil”.
Assumpció Brotons i Boix.
Cronista de Mutxamel.
Mutxamel, 8 d’octubre de 2020.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional