“...I descobrint lo vel de Nostra Senyora trobaren, com li eixia una llàgrima i la veren córrer fins al mel de la cara on se mostra hui...”
La parròquia de Sant Salvador de la vila de Mutxamel va ser fundada l’any 1511 i dos anys més tard va començar a edificar-se el nou temple parroquial. Passat algun temps, va vindre a aquesta localitat un pintor de Biar, que portava tres taules pintades amb la figura de la Mare de Déu, i com que l’església no tenia una imatge de la Verge per traure en processó, hi van decidir comprar-ne una.
Al llibre de la Confraria de la Mare de Déu de Loreto, que porta data inicial de 1614, i al qual més tard farem referència, trobem anotada aquesta arribada del quadre a Mutxamel:
“Primo, que lo pintor de Biar porta tres tauletes en aquest poble de Muchamel, pintades la Verge Maria de Lorito, yagués moltes diferencies per prendre la una, aci en lo poble, perqué demanava de la port vint i guit sous. E com no tenien ningun image per a portar en prosesons, paregué a alguns prenguesen dita image. I axí, dix Juan Artés, a son fill mossen Artés i a Bernat Domenech: aneu per lo poble ab lo Image, que tot lo que faltara a cumpliment als vintiguit sous, jo ho pagaré. I així, anaren los sobredits per lo poble ab dita image, i agueren xixanta hú sous, pagaren-ne los vint i huit, i sobraren-ne los trenta tres, dels quals sen compraren uns vells per a davant la fas de dita image”[1].
La imatge es va col·locar en una mena de xicotet altar, ja que l’església estava en construcció, fins que anys després la van posar a la seua primera capella, als baixos de la torre campanar, on va estar fins al 1628, i que ara, afortunadament, poden veure magníficament restaurada.
Una altra de les pintures va anar a parar al monestir de la Santa Faç, on les monges la veneren sota l’advocació de la “Verge de la Maristela”, pel rètol d’Ave Maris Stella que porta pintat al peu del bust, al igual que la imatge de la Mare de Déu de Mutxamel. De la tercera figura no en tenim notícies.
La invocació i devoció per la Verge de Loreto arriba des d’Itàlia, on era i és venerada al Santuari de Loreto, centre de peregrinatge i culte a la Mare de Déu, considerat un dels més importants del món catòlic. Aquesta veneració és molt freqüent a altres pobles valencians, com Sagunt, l’Olleria, Biar, l’Alcúdia, Santa Pola i Mutxamel, i és patrona d’aquests dos últims municipis. Fins al segle XVIII ens apareix el nom de la imatge com de l’Oreto i de l’Orito, denominació que ha quedat en alguna de les poblacions esmentades abans.
EIs dos fets sobrenaturals que marquen la història religiosa i social de Mutxamel estan íntimament relacionats amb la climatologia d’estes terres. Al mes de març, després d’un estiu de sequera, una tardor i un hivern sense precipitacions, era i és freqüent que a finals de l’hivern i principis de la primavera tinguem canvi d’oratge. En aquesta època de l’any tenen lloc moltes de les processons de rogativa censades, sobretot les que van tindre conseqüències positives. El més habitual era que recorregueren només el poble, però en algunes ocasions també anaven cap al monestir de la Santa Faç, salvant tots els impediments físics i administratius.
L’origen de la festa que hui celebrem a Mutxamel, la trobarem en una d’estes processons de rogativa organitzada al monestir de la Santa Faç, per demanar l’aigua que els camps necessitaven, al llarg de la qual es va produir el miracle de la Llàgrima l’1 de març de 1545, fet que marcaria la nostra vida col·lectiva, religiosa i festiva com a poble. Al Llibre de la Confraria i escrit pel rector Vicent Bendicho en l’apartat anomenat, Misteris de la Verge Maria de Lorito de Muchamel, i concretament al número onze, ens explica clarament que estaven els tres pobles, entre ells la ciutat d’Alacant amb gran necessitat d’aigua[2],
“... En el any 1545 estant lo tres pobles ab gran necessitat de aigua, concertaren fer una processó a la Santa Veronica i que tragueren a la Verge Maria de Lorito, la qual tragueren ab molta devoció, i ab lo temps molt seré i ab gran sol. Anant tots ab molta devoció i de quant en quant , cridant misericòrdia. Arribaren a la Santa Verónica, i los frares no volgueren traure la Santa Verónica, sinó sols obrir per a qué la veieren, entrant per la porta major i eixint per la porta dels flares, tot temps cridant, misericòrdia.
Vingueren fins on se partix lo camí per a Benimagrell, ón hi-ha posà una creu per señal i està ja. I lo reverent que portava la imatge de Nostra Senyora de Lorito, ques dia, mosen Llorens Boix, se prengué a cridar dient: “Senyors ajudeu-me dels brasos que jo no puc, per sustentar tan gran pes, con lo que porte”. I descobrint lo vel de Nostra Senyora trobaren, com li eixia una llàgrima i la veren córrer fins al mel de la cara on se mostra hui. Per on fou tanta la misericòrdia que la gent cridà, que de allà, fins a l’esglesia de Sant Salvador, tot temps los bate la plutja , la que tant desitjaven.I no sesant de cridar, misericòrdia la tornaren en sa capella ab molta devotio. I fou tant notori, que los senyors oficials de la Ciutat, tingueren per bé de celebrar la seua festa en tal dia com aquell, que fou lo primer de mars. I açó es cert.” .
Aquesta és la narració del fet miraculós ocorregut tal dia com hui, fa 476 anys. Un segle després, el rector de la nostra parròquia (1618-1638) Vicent Bendicho ens deixa constància escrita d’aquest succés, mitjançant el testimoni d’un dels protagonistes que el van viure en primera persona :
“Quan jo lo doctor Vicent Bendicho, vingué a ser curat d’aquesta esglessia de Sant Salvador, que fou en lo any 1618, era viu Frances Rodrigo, dit de la Venteta, per tenir una casa i heretat en Bonai, en lo camí de Valencia. Lo qual me va dir, que en la ocasió que lo devotisim imatge de Nostra Senyora de Lorito, plorà, portant-la en processó entre la Santa Veronica i Benialí (on hui està una capella fundada per Joan Nomdedeu), que el dit Francesc Rodrigo era de quinze o setze anys i portava la creu; i que vent los capellans i poble lo miracle, volgueren portar lo Devotisim Image amb més veneració, i per això vingué dit Rodrigo a la iglesia de Mutxamel, deixant la creu a altre fadrinet per lo palí i el portà. Així tornà Nostra Senyora al poble després d’aquest miracle, amb més devoció i desencia davall pali i que no recordava quin any devia ser”.[3]
Després del miracle de la Llàgrima, la Verge de Loreto encara fou més estimada i venerada pels veïns de Mutxamel i de Sant Joan, que anteriorment estaven units en una sola parròquia, la de Sant Joan. De fet aquesta població veïna també celebrava la festa de l’1 de març juntament als mutxamelers i mutxameleres, tal com s’havia establit al sínode que va tindre lloc a Oriola, l’any 1600:
“...Los Oficials de la ciutat d’Alacant, Clero i Poble de Muchamel, votaren la festivitat de la Nostra Senyora del primer dia del mes de Mars, en memòria de tan gran milagre i mercè, que Deu feu en aqueste poble, donant-los aigua, que fou los anys 1545. I després se continuà aquesta festivitat. I en après, en lo Sinodo que cel.lebrà el Senyor Bisbe Don Juan Esteve de Oriola, lo any 1600, a petisió del Reverent Clero i Universitat de Mutxamel, se decretà que dita festivitat de Nostra Senyora, primer dia de Mars, fos Festa Cloent en Mutxamel i Sant Joan, i així continua amb molta devosió i cuidado de celebrarla...”.[4]
Davant aquests fets, la veneració per la Mare de Déu de Loreto es va escampar encara més per gran part de l’horta alacantina i, sobretot, l’amor i l’estima que el poble de Mutxamel sentia i sent per la seua patrona van anar en augment, manifestant-se de diverses maneres. En primer lloc es va decidir fer una Confraria que aglutinarà tot el sentiment popular cap a la imatge i edificar-li una nova capella.
Des de l’any 1600 el primer dia de març, juntament amb el nou de setembre, data d’un altre fet sobrenatural (1597) segons els veïns de l’època (i escrit també al Llibre de la Confraria), són les dos jornades de festa gran a Mutxamel, dedicats a donar-li gràcies a la Verge, i origen de la celebració de les festes de Moros i Cristians, que primer tenien lloc al mes de març i, des de 1910, el dia 9 de setembre.
A més, la figura de la Mare de Déu i les seues festes han actuat d’element aglutinador i referent per aquelles persones que fa anys van vindre a viure a Mutxamel, i tenen ja a la Senyora com a patrona pròpia, com ho demostra el fet que els dies u de març i nou de setembre, omplin els carrers de Mutxamel, per acompanyar-la, juntament amb els que aquí van nàixer.
Mostra clara de la pervivència i solidesa d’aquesta devoció mariana a Mutxamel la tenim expressada no només els dies de festa, on per cert les de Moros i Cristians, porten als seus cartells com a lema obligatori : “En honor a la Mare de Déu de Loreto”, sinó també en la visita diària que molts creients efectuen a la seua capella, per resar-li, contar-li les penalitats o per necessitat de tenir uns moments de reflexió amb la Mare, amb majúscules.
Al segle de les noves tecnologies i de les plataformes espacials, els mutxamelers encara senten la necessitat quan la Verge torna al temple, el primer de març i el nou de setembre després de recórrer els carrers del seu poble, i escolten la frase que es pronuncia des de fa segles :“¡Mare de Déu de Loreto!”, d’unir les seues veus i cridar tots units: “¡Misericòrdia!”, com ho van fer davant del miracle de la llàgrima, el 1545.
Assumpció Brotons i Boix.
Cronista de Mutxamel. Febrer-Març 2021.
BIBLIOGRAFIA
-Albert Berenguer, Isidro, “La virgen de Loreto de Muchamiel y el libro de su cofradia” Alicante, 1974. (Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial)
-Albert Berenguer, isidro, “El relicario de la Virgen de Loreto de Muchamiel”.-Publicat en Arte Español, Madrid, 1945
-Bendicho, Vicent, “Crónica de la Muy Ilustre, Noble y Leal ciudad de Alicante”, edición crítica de Mª L.Cabanes; introducción de Cayetano Más.- Alicante, Ayuntamiento, 1991.
-Brotons Boix, Assumpció.- “Llibre de les ambaixades de les festes de moros i cristians de Mutxamel”.- Alcoi, Ajuntament de Mutxamel, 2005.
-“Llibre de la Confraria de la Mare de Déu de Loreto”.- Arxiu Parroquial de Mutxamel
-Puigvert, J.M.-“Parroquia, rector i comunitat pagesa”..-L’Avenç, núm. 115, 1998.
[1] Llibre de la Confraria de la Mare de Déu de Loreto, 1614. Arxiu Parroquial Mutxamel, fol. 169 v. [2] Brotons Boix, A, i Llorens Ortuño, S., Estudi del LLibre de la Confraria de Nostra Senyora de Loreto de Mutxamel”. Alcoi, Caja de Ahorros del Mediterraneo, D.L.2007, p.183. [3] Ibidem, p.179. [4] Ibidem, p.186.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional